Seguiment: Macrotendències

Presentació del projecte del viver de cellers de la DO Penedès i presentació dels vins de la primera verema. Tast de 7 vins.

Recuperem la tradició que els viticultors vinifiquin el seu propoi vi. És un projecte de futur i de territori.

El vi blanc està experimentant un increment de demanda a tot el món. Cada cop es consumeix més, el mercat l’està potenciant i es treballa amb elaboracions cada cop més diverses. Els vins negres estan en una clara reculada i els que s'estan fent un buit són els més lleugers, amb menys graduació alcohòlica, menys cos i menys intensitat. Què ha provocat aquest canvi de tendència? Suposa una certa revolució del vi blanc o simplement estem en un moment cíclic recurrent? És una moda o respon a una tendència més profunda?

Un ecosistema pioner i innovador a nivell internacional en el sector de les begudes i el vi, gràcies a l'excel·lència en els seus quatre pilars: formació universitària, recerca, innovació i emprenedoria. Es tracta d'un projecte que contempla tota la cadena de valor, amb una visió transversal de totes les begudes, interdisciplinari i obert. Des de les seves seus a Vitòria i Laguardia-Rioja Alabesa, juntament amb Sant Sebastià, contribuirà a la transformació del sector del vi i les begudes, convertint-se en un referent.

Els episodis climàtics cada cop més extrems, l'increment de temperatura, la sequera, etc, afecten la vinya i especialment aquelles plantes més delicades i més fràgils. Els ceps vells són els menys productius però alhora són els més preuats i els més valuosos per als cellers. Però com els afecta el canvi climàtic? Són més vulnerables davant dels fenòmens climàtics extrems? Quines tècniques i cures són les més adequades per enfrontar-se al repte del canvi climàtic?

Explorem una tendència creixent: l'ús del tap de suro en el tiratge dels vins escumosos.  

Un projecte de recerca recent impulsat pels cellers Gramona i Recaredo i pels tapers Francisco Oller i TESA i que ha comptat amb la participació de la Fundació Institut Català del Suro (ICSuro), l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) i Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha constatat que els escumosos que fan la segona fermentació amb suro obtenen un tret diferencial a nivell físic i sensorial i que a més són més ben valorats pel consumidor.

Veurem els primers resultats del projecte mitjançant la degustació de 4 escumosos.

Els CEOs i directius de grans cellers s’enfronten a una realitat cada cop més desafiant: un declivi estructural en la demanda, el canvi climàtic, pressions de costos i una competència cada vegada més dura.

En aquest context incert, invertir en dades i anàlisi s’ha convertit en una necessitat imperiosa perquè els líders de la indústria optimitzin les seves estratègies comercials i assegurin la supervivència del negoci a llarg termini.

Indústries com l’aviació, l’hostaleria i el comerç al detall es van sumar a la revolució de les dades fa més de 50 anys.

Avui, aquesta transformació arriba finalment a la indústria del vi, portant oportunitats sense precedents i una renovada onada d’optimisme.

Fa només 15 anys, les xarxes socials no s'havien popularitzat i les recomanacions de vins es feien a través de la premsa especialitzada, guies professionals i concursos de tast a cegues. Eren pocs i tenien una influència extrema. Una bona puntuació podia ser determinant per a un celler i era molt important per posicionar-se al mercat. Ara hi ha més mitjans especialitzats, més concursos i més rànquings que conviuen amb prescriptors amb canals propis a les xarxes socials. Quin efecte té l'atomització de la prescripció en el consumidor?

Els reptes que planteja la crisi climàtica per als productors i viticultors són majúsculs. En aquest context, l’aigua és potser el recurs més rellevant. No només perquè d’aquest dependrà la supervivència de les plantes, sinó perquè el seu ús és imprescindible durant el procés de producció del vi. Aquesta taula rodona abordarà l’ús i aprofitament de l’aigua des d’una visió global, les eines de treball més eficaces i els diferents escenaris que haurà d’afrontar el sector en els propers temps.

Un diàleg entre Denominacions d'Origen, Cellerers, prescriptors internacionals i compradors internacionals per parlar sobre la importància de les Missions inverses i comissions internacionals com una gran projecció (comercial i de posicionament) internacional del vi espanyol, aprofundint en què és el que busquen i esperen d'aquestes visites els prescriptors i compradors internacionals, així com la continuïtat posterior a la visita.

La sommelier més important d'Espanya, María José Huertas, juntament amb Diego Vejas Barbolla i David Robledo, els 3 millors sommeliers a Espanya en 2024, es reuneixen amb Agustin Drapaire per a celebrar el llançament del rànquing anual Top 100 Sommeliers 2025 a la Barcelona Wine Week.

Moderada per Charlotte Hey, cofundadora de Top 100 Sommeliers global, liderarà el debat sobre la importància dels sommeliers en el sector dels restaurants, el seu paper i per què és crucial celebrar i reconèixer l'excel·lència del servei del vi en els restaurants espanyols en l'actualitat.

Uneix-te per a celebrar el llançament del Top 100 Sommeliers 2025 i descobreix les últimes tendències en el sector HORECA espanyol.

Comprendrem el que és un ''vino de pasto'', la volta al passat sobre la qual es va fundar l'Andalusia tradicional fortificada que avui coneixem.
Que és el que hi havia i es bevia realment fa 3 segles?
Per què torna ara com una tendència i que suposa tant per al present com per al futur consum i enteniment del mateix per a les noves generacions?
Que varietats s'elaboren i com intervé el particular terroir de Jerez en la diversitat tan àmplia d'aquests vins ?
És el nou Jerez 2.0?
Totes aquestes qüestions s'abordaran mitjançant una presentació sobre l'evolució i història d'aquests vins i a través d'un interessant tast d'estils i projectes que abanderen l'actualitat.

Impulsar un projecte per elaborar vi no és fàcil, té un cost econòmic molt elevat amb riscos alts. Per minimitzar aquests riscos estan apareixent nous models per crear nous cellers. Hi ha projectes col·lectius que s'inspiren en les antigues cooperatives agrícoles i també els vivers de cellers, públics o privats, que ofereixen la possibilitat als emprenedors de començar amb riscs més controlats.

Tast de 10 diferents referències sobre les quals anar explicant el fenomen del vi de culte.