Margalida Ripoll Ferrer

El vi blanc està experimentant un increment de demanda a tot el món. Cada cop es consumeix més, el mercat l’està potenciant i es treballa amb elaboracions cada cop més diverses. Els vins negres estan en una clara reculada i els que s'estan fent un buit són els més lleugers, amb menys graduació alcohòlica, menys cos i menys intensitat. Què ha provocat aquest canvi de tendència? Suposa una certa revolució del vi blanc o simplement estem en un moment cíclic recurrent? És una moda o respon a una tendència més profunda?

Els episodis climàtics cada cop més extrems, l'increment de temperatura, la sequera, etc, afecten la vinya i especialment aquelles plantes més delicades i més fràgils. Els ceps vells són els menys productius però alhora són els més preuats i els més valuosos per als cellers. Però com els afecta el canvi climàtic? Són més vulnerables davant dels fenòmens climàtics extrems? Quines tècniques i cures són les més adequades per enfrontar-se al repte del canvi climàtic?

Fa només 15 anys, les xarxes socials no s'havien popularitzat i les recomanacions de vins es feien a través de la premsa especialitzada, guies professionals i concursos de tast a cegues. Eren pocs i tenien una influència extrema. Una bona puntuació podia ser determinant per a un celler i era molt important per posicionar-se al mercat. Ara hi ha més mitjans especialitzats, més concursos i més rànquings que conviuen amb prescriptors amb canals propis a les xarxes socials. Quin efecte té l'atomització de la prescripció en el consumidor?

Impulsar un projecte per elaborar vi no és fàcil, té un cost econòmic molt elevat amb riscos alts. Per minimitzar aquests riscos estan apareixent nous models per crear nous cellers. Hi ha projectes col·lectius que s'inspiren en les antigues cooperatives agrícoles i també els vivers de cellers, públics o privats, que ofereixen la possibilitat als emprenedors de començar amb riscs més controlats.