Com ha anat el 2024 al sector del vi?
Jo crec que el 2024 ha estat un any de llums i ombres, segons les zones o els indicadors en què ens fixem. Però, en general, crec que cal ser moderadament optimistes. És cert que hi ha algunes regions amb més problemes de comercialització que d’altres i això lògicament provoca tensions puntuals, però si anem a les últimes dades disponibles sobre consum nacional observem un creixement del 2,8% a l’interanual a l’octubre i diversos mesos seguits d’increments. Lleuger, sí, però creixement al capdavall.
Pel que fa a les exportacions, veiem el 2024 una tendència a la disminució dels volums, però un creixement en valor que, si som capaços de consolidar als mercats, pot ser molt interessant, ja que és una de les grans assignatures pendents del vi espanyol. Així, els nou primers mesos del 2024 es van tancar amb un augment en valor de l’1,5% tot i una caiguda en volum del 4,7%, cosa que en general ens indica que estan incrementant els preus mitjans dels nostres productes a l’exterior.
Exportar més també implica diversificar mercats. On veu oportunitats per al sector?
Els EUA segueix sent avui dia el primer mercat mundial en valor, també per a Espanya. I creiem que encara hi ha un gran potencial per als nostres vins, si no hi ha causes externes que generin distorsions al mercat o barreres addicionals. La Xina, després de diversos anys d’estancament i fins i tot de retrocés com a mercat importador de vi, sembla que el primer semestre del 2024 ha tornat a incrementar les seves importacions i això és un molt bon senyal al qual caldrà estar atents. D’altra banda, mercats d’alt valor per al vi espanyol com Mèxic, Canadà o el Japó són, per descomptat, bones oportunitats per continuar creixent. Finalment, m’agradaria destacar l’oportunitat que s’obre al Brasil després de l’acord assolit entre la UE i el Mercosur i que podria acabar amb els elevats aranzels i altres traves al comerç que fins ara han impedit un desenvolupament més gran d’aquest mercat.
Acabat d’estrenar el 2025, quines tres qüestions són urgents per al sector aquest any?
Resumint molt, diria vendre, vendre i vendre. El sector té el desafiament de millorar-ne la comercialització alhora que incrementa i consolida el seu valor.
Si ens centrem un un pla més polític o de marc legislatiu, que és el que més ens toca a nosaltres des de la FEV, el 2025 hi ha diverses qüestions clau sobre les quals haurem d’estar-hi molt al damunt. Per exemple, la reunió d’Alt Nivell de Nacions Unides sobre Malalties No Transmissibles en un clima de creixent pressió “anti alcohol” per part d’alguns governs -entre ells el nostre- i institucions que generen un soroll excessiu que no ajuda gens a la imatge dels nostres productes i que responen a interessos ideològics que, en la majoria dels casos, tenen poc o res a veure amb un problema real de salut pública. I encara menys en el cas del nostre país.
En l’àmbit europeu, el 2025 serà també un any important per intentar harmonitzar les normes d’etiquetatge en el si de la UE i evitar iniciatives nacionals que puguin trencar amb el mercat únic, com ja hem vist en el cas d’Irlanda. A més, al llarg dels mesos vinents haurem de definir els canvis a la següent OCM (Organització Comú de Mercats) del Vi per al període més enllà de 2027 i això serà fonamental per a la competitivitat i sostenibilitat futura del sector a mitjà i llarg termini.
Parlem de tendències. Quins vins beurem el 2025?
Bé, jo crec que en un sector com el nostre les tendències no canvien cada any sinó d’una manera més progressiva, i en els últims anys el que s’observa en tot el món és un interès més gran per negres més lleugers i frescos, vins blancs i escumosos, menor contingut en alcohol i productes en general més fàcils de beure.
Aquesta tendència pot perjudicar Espanya?
Per res del món. El sector vitivinícola a Espanya és molt divers i està força compensat. Precisament, una de les nostres fortaleses és aquesta diversitat que ens porta a elaborar de punta a punta del nostre país vins per a tots els paladars i gustos, des d’escumosos de qualitat a regions especialitzades en vins blancs de gran reconeixement a l’exterior, passant pels generosos o les regions on predominen els negres en què elaboren des de vins més frescos i afruitats fins a d’altres amb gran complexitat i matisos. Sense oblidar-nos dels vins parcialment o totalment desalcoholitzats.
Estem, per tant, en una bona posició per adaptar-nos a les tendències que vagin sorgint, però, en qualsevol cas, és important escoltar molt el consumidor i ser àgils.
Segons un informe de la FEV, el 50% dels consumidors disminueix la quantitat d’alcohol que pren. Els vins desalcoholitzats poden ser clau per al sector?
Els vins desalcoholitzats són encara un nínxol de mercat i, per tant, tenim un gran recorregut per explorar, tant des del punt de vista de l’elaboració com de la comercialització. Si ens fixem en el que ha passat en altres productes com la cervesa, pensem que també en el cas del vi es podrien assolir quotes de mercat rellevants els pròxims anys per a aquests vins i no hem de renunciar a aquesta oportunitat. Però sempre tenint clar que són productes complementaris per a determinades ocasions o per arribar a una tipologia de consumidors a qui no estàvem arribant amb altres categories de producte.
Finalment, la BWW25 està a punt d’obrir portes i ho farà amb dos pavellons enlloc d’un i amb més de 1.200 cellers. A què atribueix l’èxit del saló?
Les dades parlen per sí mateixes i, efectivament, crec que són el resultat de la feina ben feta. Crec que hi ha molts factors que han influït en aquest èxit. Però si n’hagués de destacar un, diria que des del seu inici BWW ha sabut escoltar i involucrar el sector per entendre el que necessiten els cellers i poder-los-ho oferir.